Un de tants... però amb autisme i no

Com tants pares i mares que conec i no, em pregunto cada dia des que van néixer si ho faig prou bé. Em pregunto si faig tot el que es pot esperar de mi per ser un bon pare.

Ja m'he respost moltes vegades a mi mateix que no; que no faig prou ni prou bé. I sempre, constantment, em dono les mateixes excuses: sóc humà, no sóc perfecte ni de lluny, les circumstàncies em sobrepassen...

Els meus dos fills, ara ja adolescents, tenen amb mi una "bona relació".  Quan escolto i llegeixo com són les relacions amb altres fills i amb altres pares i mares, penso que no ho faig tant malament. Que alguna cosa vaig fer bé.

És complicat -ho ha estat tots aquests anys- fer de pare i voler fer de mare donant, vull dir, el model social de fermesa i alhora el d'acolliment, a dos fills que són la nit i el dia com en la majoria dels casos,  Però amb la dificultat afegida que un dels dos sigui  Asperger. Dos fills que es porten quinze mesos de diferència d'edat cronològica. I que viuen dues necessitats emocionals diferents. Amb diferents ritmes i amb diferents lògiques i percepcions de l'entorn i de les relacions socials.

Sé que la situació és més habitual del que pot semblar. I em refereixo ara a què dos fills amb poc temps de diferència, educats conscientment de la mateixa manera, siguin la nit i el dia.

Som humans i triem com i quan volem aprendre i com i quan volem estar amb algú.

Penso en els meus fills i penso en Oriol Junqueras. L'Oriol Junqueras no és fill meu, entre altres coses perquè som, si fa no fa, de la mateixa quinta. Sé que li toca fer un paperot defensant accions i votacions que no entenc que ERC defensi i voti. Només entenc el vot a la continuïtat de subvencions a les escoles concertades i el projecte BCN World, des de l'òptica dels compromisos adquirits per CiU en el seu moment, per la estabilitat de l'actual govern... i  encara. Però em sembla que ERC faria bé d'explicar abans no es produeixin totes les claudicacions que haurà de fer. Perquè els que els hem votat alguna vegada puguem entendre fins quan durarà la pinícul·la...

ERC i Convergència penso que poden ser com aquests fills que són la nit i el dia. Són -d'entrada- bona gent. Però tenen interessos diferents, molt diferents. I està bé que per tirar endavant el govern i el "procés" ERC claudiqui en algunes coses. Però també Convergència hauria de fer cau i net, en contrapartida, i tallar de soca a arrel els dubtes de, com a poc, connivències dels darrers anys. Quid pro quo companys. I explicar-ho.

Perquè si no ho expliqueu, pot molt ben ser que us fotem a tots dos fora de casa.

No s'hi val a pensar que no hi ha alternativa (i no estic pensant en cap dels altres partits que estan fent un paper ben galdós).

Potser algú ja està pensant que el que cal és revolucionar la democràcia. I amb aquesta revolució, canviar també l'status nacional i internacional.