Falsos tints

Si una dona es tenyia els cabells, es pintava les ungles, els llavis, la boca... quasi mai  ha estat qüestionat.

Jo ho he  qüestionat sempre en les meves relacions. Cal? de veritat cal?

A mi m'ha agradat algunes vegades pintar-me una ombra a les parpelles. Un perfil a algun llavi. Com una mostra de divertimento a qui em diu que m'estima.

Si ho fes cada dia per "sentir-me" bé, arreglat, seductor... suposo que la majoria dels meus congèneres em prendrien per desequilibrat.


Si provo de mantenir converses més enllà de les innecessàries i inútils relacions socials sembla que busco alguna cosa.


Deixo iniciatives personals a la decisió d'altri. No vull ser res, ni semblar res, ni semblar buscar res. Per això... no em cal posar-me cap tint al cap, ni als ulls ni a la boca.