Massa batalles i massa anys d'altibaixos han reforçat una personalitat que ja tenia i contra la que no vull lluitar més per ser més socialment acceptat. Ja m'he cansat de provar de ser l'esquerrà que s'adapta al món dels dretans. Qui m'entengui i m'accepti com a esquerrà, una benvinguda. I qui no, que es foti.
No em vull tornar a justificar per ser com sóc ni fer veure que sóc d'una altra manera.
El temps de creure'm un personatge ja ha passat. Va ser molt gratificant i em va demostrar, per segona vegada, que sí que és possible viure una vida diferent de la habitual i ser un altre. Però tot això és una altra història.
Obro l'enèsim blog -qui sap si el darrer- amb certesa de caducitat.
Me l'imagino en aquest moment com el pensament que deu tenir l'escriptor que en sap abans de començar un llibre: sap que vol fer alguna cosa, explicar alguna història... i que un dia haurà d'escriure una darrera pàgina per tancar el projecte.
Tots els meus altres blogs que han existit els vaig parir emocionalment, com una necessitat vital de comunicació immediata. Alguns van durar -estan duran- anys; d'altres, només mesos. Però tots els vaig obrir sine die. No em vaig plantejar en cap moment que un dia es moririen.
Aquest és diferent.
L'obro amb la intenció d'aclarir-me temes i endreçar-ne bocins de coneixement. Sóc una persona massa dispersa com per centrar-se en un sol tema, treballar-lo, arribar a conclusions, creure-me-les i posar la mà al foc. També sóc una persona prou agnòstica - i amb el pes de l'experiència a les espatlles- com per poder declarar fe cega per cap altra persona i els seus pensaments. Però reconec que hi ha moltes altres persones, quasi tot l'univers, que escriu millor que jo i que pensa millor que jo. Cada una en temes que sí que ha tingut la paciència, la perseverança, la capacitat, d'analitzar i de concloure millor que jo.
Així que la meva intenció -espero que no sigui només un propòsit d'any nou- és recollir les paraules de qui ha gastat temps en rumiar diferents temes que em preocupen i dir-hi la meva. D'alguna manera torno al mètode científic que assaja conclusions a partir de premisses d'altres.
Finalitat real no n'hi ha cap: no vull treure rendiment econòmic, ni aconseguir relacions socials, ni deixar un manual pels fills ni per a investigadors o psicòpates. Potser només espero, si aconsegueixo fer-ho, recopilar informació i etiquetar-la ordenadament perquè em sigui més fàcil trobar-la. I limitar els temes d'interès a una cinquantena de categories.
Quina caducitat tindrà?
Depèn de moltes coses. Bàsicament del que trigui a avorrir-me. També, de què altres -al món físic- interessos em puguin apartar o m'obliguin a fer-ho d'aquest projecte. Hi ha qui escriu una novel·la, o un assaig, en tres mesos. I hi ha qui triga tretze anys.
M'agradaria, i és només un pensament, poder tancar aquest blog -o deixar-lo sense actualitzacions- d'aquí a tres anys.
Alea jacta est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta-ho si vols