Des que ho recordo, la meva vida ha estat una contradicció suficient.
(my alter ego, 2016)
M'està agradant la lectura de Procés de contradicció suficient. Manuel de Pedrolo. Ed. Orciny Press, juny de 2016.
Havia llegit, crec, tots els pedrolos que se m'havien posat a l'abast. No tenia referència d'aquest. I només amb les primeres pàgines, m'ha tornat el somriure als llavis en reconèixer l'estil. És com retrobar un vell conegut.
No diré, perquè no ho crec, que Pedrolo sigui el "gran escriptor en català". Ni sóc qui per dir-ho, ni mai m'ha semblat personalment un gran escriptor. Però cal reconèixer que té un estil propi. I a mi, m'agrada.
Potser perquè se n'hi en va l'olla i et permet fugir de les realitats surrealistes de la premsa quotidiana (tevés, diaris digitals i ràdios i diaris paper que subsisteixen...). I ho fa amb la encara transgressivitat de descriure les emocions sexuals amb naturalitat: és allò que passa mentres se t'empalma.
En qualsevol cas, puc afirmar que la realitat supera la ficció. I potser per això Pedrolo em queda curt. Ho fa molt bé. Però la meva vida, cada dia, em dóna motius per saber que Pedrolo només feia divertimentos per a comuns. Tot i això, jo no me'l perdria.
Demaneu-lo a @OrcinyPress i us el faran arribar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta-ho si vols