CDC

Em preocupa poc quin serà el futur polític de Catalunya i quin serà el futur social i ambiental del món: sé que no  depèn de mi i que, faci el que faci, no ho faré canviar.

Dit això (que ara es porta molt i  m'exonera de qualsevol opinió posterior), vull donar una opinió per si serveix d'alguna cosa a qui demà vulgui o pugui votar a la refundació de Convergència Democràtica de Catalunya: No us trenqueu les banyes i no canvieu les sigles.

Ja fa anys que vaig escriure que "mai he estat soci del Barça, mai he votat Convergència i mai he estat client de La Caixa".

De les tres afirmacions de fa anys només he de desmentir la tercera i perquè el banc del qual era client va ser "adquirit" per aquesta nostrada entitat. El meu clientelisme té data de caducitat que només depèn de què no em venci la peresa de buscar una entitat més o menys ètica.

Sóc simpatitzant del Barça perquè  m'agrada veure bon futbol. Però mai gastaria ni un euro en una entitat que per fer moltes coses positives en fa moltes de negatives. No criticaré a qui tingui en referent emocional en el barça i a qui, a més, s'hi vulgui implicar pagant part del negoci sense voler tenir en compte ni com es creen les juntes directives, ni qui les integra, ni quins negocis s'hi mouen.

També sóc simpatitzant i amic i familiar de moltes persones que voten, han votat i votaran a CDC. Ni que jo no hagi votat mai CDC ni sota l'amagatotis de Junts pel sí. Sóc massa vell per creure en el màrketing polític (el que abans se'n deia propaganda) i preferiria que els partits -mentre perduri la democràcia representativa- presentessin la ideologia i els plans de futur de manera clara. Que les persones no són imbècils i entenen les coses.

Tot i això, llegeixo a les xarxes poc dinamisme a l'entorn del canvi de nom i de contingut de les bases ideològiques del partit. Em sap greu perquè encara que aniran -anireu- perdent suports electorals (sic), representeu o representareu una part important de la població votant que, vulguem o no, serà part necessària per tirar endavant el projecte comú.

CDC té prou assessors -suposadament prou qualificats- per haver advertit que és molt complicat crear una nova marca al "mercat". Per això el meu consell és no canviar les sigles. Ja ha estat prou dur (ho sabeu,  ho sabeu) la patacada de passar de CiU a CDC. No va ser pas pel pes d'Unió que era bastant esquifit malgrat els miitjans de comunicació. Era... que CiU la gent ho coneixia. Així que feu-me cas si no voleu precipitar la caiguda a l'abisme: manteniu les sigles.

És fàcil.

Si fos cosa meva... la proposta seria Centra Dreta Catalana. Tothom entendria de quin partit es tracta sense haver de pensar què vol dir liberal o demòcrata i sense haver de llegir el programa electoral. I podríeu defensar sense embuts la ideologia econòmica neoconservadora. Us fa vergonya o penseu que això no eixamplaria les vostres pretensions electorals? Ans el contrari!!! Per fi els espanyolistes de dreta bàsicament -no sé perquè- identificats amb c's i pp's podrien tornar a vosaltres... i encara pescaríeu alguns vots sociates.

Però aneu amb compte: si seguiu donant suport i veu i control a tots els que han estat implicats en xanxullos espanyolistes, aneu de capa caiguda.

Fins aquí el meu punt de vista CDC. Amb carinyo, eh?



 

Procés de contradicció suficient

Des que ho recordo, la meva vida ha estat una contradicció suficient.
(my alter ego, 2016)


M'està agradant la lectura de Procés de contradicció suficient. Manuel de Pedrolo. Ed. Orciny Press, juny de 2016.

Havia llegit, crec, tots els pedrolos que se m'havien posat a l'abast. No tenia referència d'aquest. I només amb les primeres pàgines, m'ha tornat el somriure als llavis en reconèixer l'estil. És com retrobar un vell conegut.

No diré, perquè no ho crec, que Pedrolo sigui el "gran escriptor en català". Ni sóc qui per dir-ho, ni mai m'ha semblat personalment un gran escriptor. Però cal reconèixer que té un estil propi. I a mi, m'agrada.

Potser perquè se n'hi en va l'olla i et permet fugir de les realitats surrealistes de la premsa quotidiana (tevés, diaris digitals i ràdios i diaris paper que subsisteixen...). I ho fa amb la encara transgressivitat de descriure les emocions sexuals amb naturalitat: és allò que passa mentres se t'empalma.

En qualsevol cas, puc afirmar que la realitat supera la ficció. I potser per això Pedrolo em queda curt. Ho fa molt bé. Però la meva vida, cada dia, em dóna motius per saber que Pedrolo només feia divertimentos per a comuns. Tot i això, jo no me'l perdria.

Demaneu-lo a @OrcinyPress i us el faran arribar a casa.

 

autisme: com l'entendran els altres si jo no me'n surto?

El meu fill és prou autònom. És com jo, que sóc sord i la gent em diu "ah! no se't nota".

Em recorda massa sovint quan vivia a Còrdova i em deien: " ah, pues no pareces catalán".

Aquesta tarda li he dit al meu fill que s'havia d'afaitar i dutxar abans d'anar a sopar a  ca la meva germana. Li he dit a quarts de set. Abans de les set estava dutxat i afaitat.

Després, li he demanat si havia passat la fregona pel cuarto de bany. Ho hem anat a comprovar i sí, ho havia fet.

Li he dit: "Eis... de puta mare!!!!" :D

M'ha dit: això és que ho he fet bé o malament?

:____((((((((




Òstia puta... és molt dur cada dia.