Ètica i tecnologia

Vivim incardinats en la societat de la imatge, dels mitjans i la comunicació.

Qui té mitjans -econòmics, humans i creatius- sovint prova de sorprendre la massa amb missatges de 20 o 40 segons bellament creats i amb una finalitat ètica suposadament alliçonadora: RESPECT.

Èticament em sembla bé. Si fos un cupaire recalcitrant o un periodista investigador vocacional probablement em deixaria anar i produiria una investigació per saber qui ha creat l'spot, com s'ha finançat, qui se'n beneficia i, potser, em preguntaria si el que ha costat econòmicament té incidència en la massa. M'estic referint, per a qui no ho hagi entès o no vegi tv, a l'spot contra el racisme que protagonitzen rostres "coneguts" del futbol internacional.

No sé qui ha pagat l'anunci. Em temo que si ho investiguéssim acabaríem deduint que l'hem pagat entre tots. I repeteixo que em sembla bé.

El que no entenc és que un equip de futbol pugui arribar a la final de la copa d'Europa gràcies als errors que fa empassar a l'arbitre. I que ningú no en digui res.

Vaig veure la semifinal entre l'atletic de madrid i el Bayern de Munich. Tothom qui va veure el partit va veure que el penalt que va capgirar la balança era una falta fora de l'àrea. Tothom va veure el comportament "barriobajero" de Xolo Simeone com és habitual. I em sembla que el resultat del partit, les decisions preses i la recompensa creen un missatge per a la massa que es carrega tots els principis que amb una suposada bona voluntat s'emeten a l'spot: "enganya, fes triquinyuelles, tot s'hi val si aconsegueixes guanyar".

Vull dir... què té més impacte ètic? Un spot de 20 segons o un comportament tossudament reiteratiu trampós que aconsegueix l'èxit?

M'agrada veure l'esport i la capacitat que tenen alguns esportistes de fer coses espectaculars. Però no m'agraden els tramposos. No m'agrada el missatge que transmet la UEFA perquè en definitiva elque diu és: "si saps fer trampes, acabes guanyant". Aquest és el missatge.

Amb la tecnologia d'avui dia, a l'alta competició, caldria que l'arbitre tingués comandament a distància per fer replay de jugades dubtoses. I que castigués amb el reglament a qui vulgui enganyar-lo (falses agressions, tirades a la piscina, fores de joc dubtosos...). Nomésla tecnologia posaria fora de dubtes raonables els arbitres. I posaria al seu lloc als tramposos.

Amb això sí que es donaria un missatge clar a la massa: les marrulleries no tenen futur.

Però sembla que no interessa ni a organitzacions, ni a clubs, ni a futbolistes, ni a aficionats.

El furgol es asin.


Espero que algun dia els futbolistes se n'adonaran que poden fer alguna cosa més que posar la seva cara a un spot. Espero que algun dia se n'adonaran que el sou que cobren, els imppostos que paguen -o no- i la influència que tenen sobre les persones hauria de servir per alguna cosa positiva. I per fer evolucionar la societat.

M'agrada mirar la virtuositat de l'esport. Però no en faig prou, en aquesta  època que vivim en què un esportista cobra en un any el que no cobraré jo  en tota la vida. En aquesta època que vivim en què tot és aparador o pantalla. I que darrera no hi ha res.

Res.