els símbols i les formigues

La meva intenció en obrir l'enèssim blog era no escriure res que no fos prou fonamentat, reflexionat, corregit, pensat... però em sembla que no tinc remei, i després de 10 anys encara prefereixo poder donar una resposta raonada que deixar-me malinterpretar a twitter.

Llegeixo sempre la Rojals (@replicanta_), des que la vaig descobrir al "Primavera, estiu, etc...". La segueixo perquè escriu molt bé i es fa entenedora. Sovint amb articles rodons. Probablement fonamentats, reflexionats, corregits, pensats...

No m'acaba d'agradar la secció que ha obert a l'"Ara". La trobo com de fireta. Com si aspirés -legítimament és clar- a què els de minoria absoluta li obrin una secció al Polònia. Que sí, que fa gracieta. Però no em convenç que escrigui -la rojals dixit- per a dones, i atacant un cop i  un altre els homes amb estereotips femimasclistes. Que volen anar de feministes però que acaben copiant allò que critiquen, vull dir.

Quan jo era menut, i sense que m'ho haguessin inculcat ni a casa ni als hermanus de la Salle, no suportava els nens que estiraven les cues a les nenes, ni els que les empentaven. Jo les veia com a persones que no mereixien tracte diferent. I sovint em quedava bocabadat veien com les "víctimes" frisaven pels galifardeus que les emprenyaven. Allà, em sembla, es va gestar la meva comprensió cap a les femimasclistes.

A la secció d'avui de l'Ara,  esperava trobar una argumentació rodona, ni que fos en pla paròdia, per a l'ús de la copa menstrual. És un  artilugi que defenso i promoc des de fa més de 10 anys i em fot ràbia que quedarà com un invent més de les de la CUP que ja no saben què fer per sortir als diaris. I em fot ràbia, perquè sobretot la clientela de l'Ara, haurà perdut la oportunitat que algú amb ascendència intel·lectual com la Rojals no hagi defensat l'ús de la copa més que per cridar l'atenció al títol.

Tot això m'ha portat a pensar en una polèmica interna de la CUP relacionada amb acusacions de racisme i com de fàcil és agafar-se a un símbol per fer-ne bandera (com fa la Marta Rojals sibilinament, quan vol). Vaig llegir l'article que va publicar Xavier Diez al seu blog de Vilaweb. I també els articles referenciats (el de l'orígen de la polèmica i el de Narcís Diaz, de l'Espai antiracista de Salt).

M'agrada molt el que diu i argumenta Xavier Diez (@herodot10) i també m'agrada com escriu i el que diu de fons. Trobo que sovint, i amb twitter més, ens agafem als símbols i fem poc la feina de formigueta de pensar i analitzar. I fem molt poc la feina de formigueta de pensar si el que diem té o no té repercusions en qui ens -us- llegeix.

A mi em serveix quan em trobo amb veritats com temples a la primera, fer la reflexió inversa com sembla fer Xavier Diez encara que no  ho anomena així. I en el cas del seu article, amb entre altres l'ús del hijab als centres d'ensenyament, jo em plantejo: s'hauria de permetre l'ús del cilici a les escoles? Deixem-ho aquí.

Pel que fa a la secció de la Marta Rojals, em molesta sentir-me al·ludit pel fet d'haver nascut home (no ho vaig triar, evidentment) i atacat perquè els meus avantpassats no van inventar un remei per la menstruació. I evidentment em pregunto: perquè les dones no ho van inventar? Em sembla pueril seguir donant la culpa als homes del que les dones no van fer. De la mateixa manera que em sembla infantil per part de les esquerres defensar sine qua non, models que no defensarien si s'apliqués a l'esglèsia catòlica.

Ens tractem d'una punyetera vegada com a persones? O hem de seguir in eternum pensant-nos com a víctimes sense fer res més?

Estructures d'Estat i el Gran Dictat

No aniré mai a un reality-show ni de prota ni de públic. Difícilment aniré mai a un concurs televisiu per diversos motius. Però  suposo que com molts altres ciutadans -en el millor sentit de la paraula- em fa gràcia el programa de la CCMA "El gran dictat".

Quan vaig veure la opció, ja fa mesos, de participar-hi o més aviat competir virtualment amb els que hi participen presencialment vaig pensar que em faria gràcia provar-ho.

Em vaig baixar al mòbil l'app oficial i vaig quedar ben decebut quan vaig veure que no funcionava.

Fa un parell de setmanes vaig escoltar al programa que hi havia una nova versió per jugar on-line i en temps real. Així que avui he instal·lat la nova versió.

He estat pacient esperant a provar-la.

Les paraules del primer nivell solen ser assequibles i pensava que no tindria problemes i que me'n sortiria bé, jugant des de casa: una darrera l'altra, abans no s'esgotés el temps a la tv, em sortia una paraula que jo no havia escrit i em donava error. Ho he provat amb el segon nivell, i l'error es repetia.

Sense massa esperança, he entrat a twitter, que tenia obert al ordinador, i he fet aquesta conversa amb "elgrandictat":

He d'agrair la ràpida resposta i la professionalitat de qui m'ha respost. Però clar... pel que em diuen, l'app de lla que fan tanta publicitat en antena "només" funciona amb la TDT tradicional en temps real. I dic només entre cometes perquè no conec en aquest moment quin percentatge de població està connectada a la TDT o a la fibra. Però em pregunto perquè si ja coneixen el problema "amb altres operadors", perquè no n'informen en el moment de baixar-te l'app i, sobretot, en antena quan en fan publicitat al programa.

Però al final, la meva darrera pregunta que encara no ha obtingut resposta és: "no aniria sent hora d'una estructura d'Estat en comunicacions?"


Perquè la darrera vegada que vaig llegir a la premsa escrita i a la digital de la problemàtica de les telecomunicacions va ser quan el govern central retallava canals de tdt al govern català. I l'expresident Mas es queixava que amb la retallada no es podria fer la retransmissió de la fòrmula 1. No ho vaig entendre gaire. Ni les retallades d'uns ni l'interès dels altres.


Mentres... a algú deu preocupar com s'organitzen les telecomunicacions. Algú deu estar treballant per tenir o obtenir un espai de comunicacions català, propi. Espero que algú estigui treballant perquè internet, ràdio i televisió arribi a tot el territori dels països catalans d'una vegada sense fronteres. (Haurem de crear una ONG o reconvertirem LOCALRET en un ens que efectivament se'l reconegui per una feina ben feta i sense fronteres?)

Em sembla que en molts temes, en tots els temes, ens hi hem d'implicar raonant-los. I potser va sent hora de fer servir twitter i les xarxes no només per olé, olà... i que guapos que esteu i que bé que ens ho passem.

Així que hi deixo la meva...